Per sempre més la tarda seràs tu
i l'aigua acollidora dels teus ulls.
Hi haurà un deix de frisança a l'hora en punt,
quan sàpiga que no cal esperar-te,
que tot va ser i no és, que ja no és temps
de passejar el desig vora del riu
Per sempre més seràs l'estremiment
dels mots ben endreçats en un racó
del cos, i aquest resgust d'enyor als llavis.
Per sempre més seràs
el que no podem ser.
