Aquest dolor que dol com un lloc buit,
aquesta nit que té els últims sospirs,
aquesta illa que sóc per sempre més.
Aquests records com dagues plenes d'osques,
aquesta llum que s'apaga sense ser,
aquest renill dels déus pel cel obscur.
Aquest camí que ens mena cap a tu,
aquest brogit de mort, aquest silenci,
aquesta solitud dels camps de blat.
Aquest jardí que viu la teva absència,
aquest no ser mai més, aquest enyor
clavat al cap dels dits
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada