Serpentejo secrets entre els meandres. Obscurs gavians xisclen l'enyor i deixen tatuatges de por damunt la meva nit. No sé si encara és temps d'inventar camins que em duguin a la mar.
Esqueis i escuma. Canyissars sense arrel ni memòria. Àlbers i verns que saben el dolor de la mort lenta, de la mort sense principi ni fi.
Sóc l'aigua que cerca alimares per les escletxes dels records, pels captards dels teus ulls, per les mans que escanyen la llum del migdia.
Potser ja és tard perquè no sigui tard, i un gorg profund m'engolirà per sempre.
riu
Del poemari "paisatges íntims"