Com si no fos meva, la veu. Com si no fos teva, la mort.Com si la tarda fos aquell fred enganxat a la pell per sempre més.
Com si s'hagués mort, la pluja, i els ulls fossin un hivern eternament assedegat.
Com si m'haguessin pres els mots que encara no t'he escrit. Com si el quadern fos un desert, i el vers, la solitud de la casa trista. Com si no hagués de créixer mai més, el blat, i la terra fèrtil s'hagués tornat de sorra.
1 comentari:
ei, mo ja he vist el teu blog. Noia esta molt currat.
Un petó.
Mo
Publica un comentari a l'entrada