Després de tu, va ploure cada dia.
Llavors ja va ser el temps de preguntar-se
per què havia trigat tant a tornar l'aigua,
per què te'n vas anar amb el neguit
dels camps assedegats i l'herba trista,
dels rius minvants i el cel blau en excés.
Després de tu, no vam tenir paraules.
2 comentaris:
ççççç
Tita Mo! M'encanta tot això que escrius. Felicitats per ser tan bona escriptora. Petons de la teva neboda Anna. Mua!
Publica un comentari a l'entrada