paper

El paper és silenci i basarda,
és pregunta i escull,
és enyor i paraula.

El paper és l’absència dels ulls,
i el record d’una llum,
i una porta tancada.

El paper és l’esgarip de la nit,
i el vers que no t’he escrit
i aquell fred de la tarda.

Només som pensament

Només som pensament.

Invento indrets estranys per passejar-me

amb tu, i nits que mai no seran nostres.

De tant en tant, et dic un vers inútil

o escric a les parets el meu desig

de tenir set de tu o d’enyorar-te.

Reclosa en el silenci, he desaprès

la fonda quietud d’una mirada.

Només som pensament.

Camins

Potser un dia...

Potser un dia plourà i vindràs a casa
per escoltar la música de l'aigua
sobre els teulats veïns; i ens mirarem
amb ulls de pluja antiga; i les hores
seran lentes, i et llegiré un poema,
que t'hauré escrit de nit, mentre et pensava.
I tu no diràs res.
I és morirà la tarda.

Setembre incert

Tot és incert aquest setembre calm.
L'aigua que he vist és un record de cendra
i he fet camins que ja no són enlloc.
De lluny estant, refaig deserts i pedres,
dibuixo llacs, estanys i polsegueres,
i se'm fa estrany reveure el meu paisatge
de camps, turons , teulats i cels benignes.
Tot és incert en aquest temps d'espera.

Llac Titicaca

Viatge pels altiplans de Bolívia