Només som pensament.
Invento indrets estranys per passejar-me
amb tu, i nits que mai no seran nostres.
De tant en tant, et dic un vers inútil
o escric a les parets el meu desig
de tenir set de tu o d’enyorar-te.
Reclosa en el silenci, he desaprès
la fonda quietud d’una mirada.
Només som pensament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada