Potser un dia plourà i vindràs a casa per escoltar la música de l'aigua sobre els teulats veïns; i ens mirarem amb ulls de pluja antiga; i les hores seran lentes, i et llegiré un poema, que t'hauré escrit de nit, mentre et pensava. I tu no diràs res. I és morirà la tarda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada