MIRALLS

Tens la taula plena de papers i de bibelots inútils. Ara t'hi acostes i remenes fins que... mita-la, és aquí la llibreta d'escriure, la llibreta amb tapes liles, com les finestres de l'ordinador que també les has posades liles. El teu color, la teva obsessió. El color de les dones, diuen. El color del teu cor. El color del mirall.

El teu cor, tan ferit, tan a punt de... però, no, encara no, mai més, l'abisme no. Escriure, com si no hi fossis a temps, com si el temps s'hagués parat a la teva taula, entre les paraules. El telèfon mut, com un mirall inútil.

T'agrada inventar-te frases estranyes, frases sense sentit; amb l'ordre girat, i punts, i comes, i... com si no sabessis que sempre escrius el mateix, com si encara no haguessis après que caldria deixar d'escriure per ser. Ser. Punt, sempre punts, tallant les frases i després..."s'ha de puntuar bé. Aquí has tallat una frase, aquí et falten comes". No els ensenyis els teus escrits, als alumnes. Punt. Punt. Què en pensarien? Però ells, no en saben res, dels teus miralls.

I després ratllar-ho tot, perquè res no val, res no és com ho voldries dir. I prou que t'afanyes. Gargots. Punt. Dibuixos absurds al marge del paper. Els papers que no gosaries ensenyar a ningú per a no perdre la teva minsa fama d'escriptora. La fama que no sap res del teu mirall. Ja hi tornes. Punt. Ets tan obsessiva...

Punt i a part. "Quan canvieu de tema o quan l'enfoqueu d'una altra manera, cal que poseu punt i a part". Els esborranys ratllats. "No us han de fer mai por les paraules noves. Per què us sembla que serveixen, els diccionaris?" Buscar follament les neutres i trobar mots desconeguts per poder dir que... oh! el teu vocabulari mira si n'és, de ric. Però ningú no sap que... miralls a cada mot, a cada frase mal escrita, a cada instant.
T'inventes dones per a cada dona que ets, i desdibuixes la figura masculina, ara que no vols... però al fons de tot el mirall, sempre el mirall. I el telèfon que no truca mai a l'hora en punt d'angoixa. I les espelmes enceses, perquè els miracles esdevenen quan menys t'ho esperes. Encara que ho saps de sobres això: no n'hi ha, de miracles. No invoquis déus aliens, tu que mai... però potser, si de cas, qui sap...

"Els punts suspensius serveixen per..." Com els ho diries, que a tu et serveixen per deixar les frases a mig fer, per a no haver de dir que. Punt, i et saltes la norma. "Perquè les normes de puntuació només es poden saltar quan es coneixen. Vosaltres no ho podeu fer, això, fins que no les domineu". I tu, vinga saltar-te-les, perquè sí, perquè et dóna la gana, perquè així potser sembla que en saps més.

Ara poses Cant Gregorià al compact (qui sap si s'escriu així! Neologismes), per fer veure que et poses espiritual. "Perquè relaxa tant", com et deia la Pilar, fa anys. "Perquè arriba al fons de l'ànima". Al fons de la teva ànima malalta, ara que no vols, que no et dóna la gana de... però es va trencar el mirall a la casa-amagatall. Supersticions.

I si no et fes tanta por, viure? I si fos més fàcil, tot plegat? No t'ho creus, encara no, no vols creure't que tot és molt més fàcil que... però no, el mirall no, paraules i prou; paraules; punt i coma. "El punt i coma és una pausa més llarga que la coma, però més petita que el punt". I que s'espavilin, que no en facin servir, perquè tu ja no saps definir-lo, ni posar exemples, ni res, perquè tu no saps; el mirall, potser, no.

I ara para d'escriure. Para! Vés a la cambra de bany ( i no posis "quarto" que no és normatiu, encara que ho diguis cada dia) i amb els ulls clucs obre, a poc a poc, la porta. Recolza les mans al lavabo (aquest sí que és normatiu). Respira a fons una, dues, tres vegades. Obre els ulls. Qui hi ha a l'altra banda del mirall?

Del recull de contes breus "Miralls", del mes no sé quin d'un any passat