Reposo els ulls damunt del mar d’hivern.
La boira és lluny, i tu no el saps, aquest
indret de llum des d’on et puc mirar,
talment com si no fos de cap color
el lloc on vàrem ser un sol camí.
Reposo el ulls damunt del blau punyent,
i et penso obscur, malalt de melangia.
No hi ha cap llei que dicti les paraules,
ni cap gener que pugui semblar estiu.
Després de tu, encara hi ha silenci,
i un gest menut que amaga tot un món.
Platja d’Aro, 22 de genet de 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada